Normalització i normativització.

L'única manera de posar fre a la substitució lingüística és la normalització. La normalització lingüística és un procés de resposta al conflicte lingüístic, un procés de cohesió.
La normalització pretén recuperar els àmbits d'us i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seua desaparició. Per a portar a terme la normalització és important que el govern protegisca i resguarde el gran patrimoni cultural que és una llengua i també els parlants han de ser lleials a la llengua i fer ús de les lleis i normes.

D'altra banda, per a portar a terme la normativització és necessari que els filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica, un diccionari, unes regles ortogràfiques, etc. D'aquesta manera la llengua en qüestió pordrà difondre's als àmbits d'ús de l'educació, la literatura, i la cultura en general.

Per tant la diferència radica en què la normalització pretén la recuperació de la llengua i del seu ús i la normativització pretén fitxar les normes ortogràfiques per què es faça un ús correcte de la llengua.