Decret 127/2012

Aquest decret, seguint les directrius i recomanacions del Consell d'Europa i la Comissió Europea, pretén:

- En primer lloc, donar un tractament a les llegües cooficials que garantisca l'adquisició de competències lingüístiques tant en valencià com en castellà.

- En segon lloc, donar resposta a la creixent demanda social, tant per part de les famílies com de l'alumnat i dels centres, d'avançar progressivament cap al plurilingüisme.

- En tercer lloc, reconéixer l'esforç dels centres docents pel plurilingüisme i al mateix temps incentivar i afavorir l'existència de programes plurilingües progressius.

- En quart lloc, facilitar la indispensable formació del professorat en llengües curriculars i en la metodologia específica que exigeix l'aplicació del programes d'educació plurilingüe.

En definitiva, aquest decret aspira a millorar la competència lingüística dels ciutadans i les ciutadanes de la Comunitat Valenciana, tant en llengües estrangeres com en valencià i castellà.

L'adquisició d'una segona llengua.

Anem a definir els termes que descriuen el procés d'adquisició d'una segona llengua.

INPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent d’una L2 a partir del qual pot seleccionar, extraure´n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua.
L’input és important tant en l’aprenentatge d’una L2 com en l’aprenentatge d’una primera llengua, ja que, per exemple, si no parlem correctament, els xiquets aprendran les paraules de forma incorrecta.
Si hi ha input disponible, els estudiants poden generar processos mentals amb els quals revisen el propi coneixement per a consolidar-lo, o bé en generen de nou.
Mitjançant l’exposició a l’input i la interacció amb altres interlocutors, els aprenents de llengües disposen d’oportunitats per detectar diferències entre les pròpies produccions o formulacions de la llengua que aprenen i la llengua dels interlocutors més competents. En aquesta interacció, els estudiants també reben retroalimentació o feedback dels interlocutors que, d’una banda, té l’efecte de modificar l’input que reben i, d’una altra banda, els empeny a modificar les pròpies produccions (outputs) durant la conversa

INTAKE: Part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.

OUTPUT: És el producte lingüístic que ha elaborat l’aprenent d’una llengua a partir dels intakes que ha processat.

INTERLLENGUA:
-És un sistema lingüístic transitori i provisional que l’aprenent d’una segona llengua o d’una llengua estrangera desenvolupa mentre l’aprèn.
-És una construcció que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent, i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge.
-És un sistema intrapersonal i autònom desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte. Un sistema pel qual els aprenents recreen la L2 incorponat-ne elements de la seua L1.
-És un sistema lingüístic estructurat i en evolució utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.
-Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2.
-No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre.
-És inestable, dinàmica, variable, simple, sistemàtica, depenent del context, etc
-Reflecteix la competència en L2 que té l’aprenent en cada moment.

Models d'ensenyament i programes d'educació bilingüe i plurilingüe.

MODELS D’EDUCACIÓ BILINGÜE
Els models portats a terme als diferents centres de la Comunitat Valenciana segons el territori, la llengua base d’aprenentatge i la llengua habitual dels alumnes són:

-Compensatori: Destinat a parlants d’una L2 minoritària. Té com a objectiu compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua majoritària. La llengua materna s’estudia en els nivells inicials, però després deixa d’utilitzar-se com a llengua d’instrucció. La L1 és usada per ajudar l’alumnat a conèixer la L2 més que no per ensenyar continguts. Quan l’aprenent és competent en la L2, abandona el model i s’integra dins els programes regulats en L1.

-De manteniment: Destinat també a parlants d’una L2 minoritària. Aquest model té com a objectiu mantenir i desenvolupar la llengua i cultura minoritàries. Els aprenents solen començar l’ensenyament utilitzant la L1 com a vehicle d’instrucció i poc a poc van incorporant la L2 en l’ensenyament de continguts escolars. El currículum s’imparteix en ambdós llengües.

-D’enriquiment: Destinat a usuaris de les dues llengües en contacte. Té com a objectiu desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües. Les dues llengües són vehicle d’instrucció i es mira de fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.

-De recuperació plena: Destinat a parlants de les dos comunitats lingüístiques. Té com a objectiu invertir la situació de la llengua minoritària. La L2 minoritària és l’única llengua vehicular a l’àmbit educatiu mentre que la L1 esdevé una mera de manera d’estudi.


PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE I PLURILINGÜE.

Hi existeixen diversos tipus de programes:

-Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV): Pensat per a alumnes valencianoparlants o que viuen en territoris valencianoparlants. L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització és el valencià, amb una introducció oral al castellà des del primer moment. L’objectiu és desenvolupar un domini formal del valencià i al mateix temps assolir un domini equilibrat del castellà. En Primària, els docents poden incrementar el nombre d’àrees impartides en castellà.

-Programa d’Immersió Lingüística (PIL): Pensat per a alumnes no valencianoparlants o que viuen en entorns on el valencià no és la llengua majoritària de comunicació. Està dissenyat per a que l’alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual. El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària i s’assoleix un domini formal.

-Programa d’Incorporació Progressiva (PIP): La llengua base és el castellà. Durant l’etapa Infantil, s’introdueix el valencià a nivell oral i a partir de l’etapa Primària s’introdueix l’assignatura de Valencià: Llengua i literatura des del 1r curs i Coneixement del medi natural, social i cultural des de 3r, ambdues impartides en valencià. Quan arriben a l’ESO han de tenir al menys dues àrees no lingüístiques en valencià.

-Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE): Permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore en Educació Primària l’ús d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció. Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle d’Educació Infantil a partir dels 4 anys vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars.